Gaudeix la badia
El Mar ofereix a Altea un immillorable escenari per a la pràctica dels esports nàutics, tant a la superfície com en els seus fons, protegits pel Parc Natural de la Serra Gelada, amb diferents rutes per practicar esnórquel i submarinisme.
Realment és senzill descobrir els fons marins menys profunds, als quals habitualment no ens prestem atenció però que estan plens de colorida vida, de multitud d’espècies inofensives que es passegen per paisatges de gran bellesa i valor mediambiental. Basten unes ulleres de busseig, aletes i tub, per assistir al espectacle de vida, color i textura de les nostres aigües. No fa falta ser esportista o tenir una forma física excepcional, no hi ha límit d’edat i ni tan sols cal ser un bon nadador: amb una armilla de flotació solar, ja que el temps immersos en tan semblant escenari ens passarà volant, permetent-nos gaudir una llarga estona de la senzilla contemplació d’uns fons excepcionals que es mantenen com a valor patrimonial natural, ocult a la majoria dels visitants de les nostres aigües.
L’OllaAccedim a la platja que està davant del illot a l’altura de l’hotel Villa Gadea. Des d’aquí podem entrar a l’aigua equipats de l’equip lleuger d’aletes, ulleres i tub, i segons temporada, protecció solar o bé vestit de neoprè. Aquesta platja té orientació sud-est i habitualment gaudeix d’aigües tranquil·les i netes, amb bona visibilitat.
El fons es presenta inicialment com una plataforma rocosa molt poc profunda amb algunes formacions de pedra que poden amagar petits pops així com curiosos gobis i biennis que semblen treure el cap expectants.
A mesura que anem avançant van fent la seva aparició àrees d’algues com Caulerpa prolífera i Padina pavonica i després, més endavant quan el fons es fa més tou, algunes zones entapissades de Cymodocea nodosa.
La profunidad anirà acreixent suaument fins a arribar als -2 a -3 metres encara que en ocasions trobarem petites gorgues que poden arribar als -5 metres i aniran fent la seva aparició les frondoses i verdes praderies de Posidònia oceànica, autèntic refugi de multitud d’espècies i guarderia de cries i alevins. La densa praderia amaga de vegades exemplars de la nacra Pinna nobilis, espècie protegida que cada vegada escasseja més al nostre litoral.
La ruta recomanable consisteix doncs en anar recorrent la plataforma, que a partir d’uns 150 metres de distància de la costa presenta una caiguda que en alguns punts pot ser pronunciada passant d’uns -3 a -6 metres i oferint balconades que són aprofitades per peixos com els sards per amagar-se o almenys trobar una mica de tranquil·litat.
No obstant això si volem anar fins a l’illot haurem de considerar que es troba bastant lluny, una mica més de 400 metres de la costa pel que és un recorregut llarg en el qual ens pot afectar el cansament o sorprendre algun corrent imprevista i que potser no valgui la pena emprendre doncs tampoc és possible el desembarcament a ell.
Reconèixer la barra litoral és molt bona opció per anar després tornant fins al punt d’origen i descobrir entre aquests acollidors fons tota una mostra de fauna i flora mediterrània en molt bon estat de conservació.
Cap Negret
La coneguda platja del Cap Negret acaba en el seu extrem nord en una punta rocosa, el cap, que dóna pas a la petita cala del Soio. Els fons entre aquestes dues puntes són molt adequats per al relaxant passeig en snorkel i ens ofereixen multitud de motius d’interès.
La ruta proposada surt de la cara sud del cap, on hi ha una platja de grava en la qual ens podem equipar i entrar a l’aigua. Es tracta d’anar vorejant el rocós terme, on hi ha una platja de grava en la qual ens podem equipar i entrar a l’aigua. Es tracta d’anar vorejant el rocós terme, que rep el nom de Negret a causa del to de les grans roques que el jalonen. En el recorregut anirem trobant un paisatge de pedres de mida que s’alternen amb clars de sorra i el entapissat constant d’algues brunes com Caulerpa prolifera i Dilophus fasciola mutant un fons colorit que contrasta després amb pedres de mida cada vegada més gran a mesura que ens allunyem de la punta i acreix la profunditat.
Aquí, a fons de -3 o -4 metres les roques alberguen peixos en continu enrenou com les donzelles que s’alimenten en grup i també troben còmode allotjament altres animals més discrets com el polp, tot un mestre del camuflatge que potser puguem descobrir per les barricades que construeixen a la porta del seu cau amb tot el que troba, com petites pedres, petxines de mol·luscs etc.
Si ens obrim més comença una frondosa praderia de posidònia que contribueix a proporcionar a aquesta aigües una font contínua d’oxigen ja que la Posidònia oceànica, que com sabem és una planta i no una alga, oxigena en molta major mesura que el seu equivalent en bosc terrestre.
Anirem girant la punta cap a la cala del Soio i recorrerem la barra que li serveix d’espigó. Ara la profunditat descendeix i el fons és més lluminós i serà fàcil l’observació de bancs d’alevins, fins i tot petites barracudes i agulles.
Després d’aquest recorregut invertirem el camí, aquest cop més enganxat al litoral per tornar al punt d’inici.
Mascarat
Per accedir a aquesta tranquil·la cala ens dirigim cap al port esportiu Luis Campomanes i sense entrar-hi seguim recte. Llavors trobem una bifurcació i continuem, deixant a la nostra esquerra la costa per arribar immediatament a la cala del Mascarat.
Aquesta petita platja és de cant rodat i està oberta al sud, trobant-se protegida per una escullera a la dreta i per un braç muntanyós a l’esquerra. Cap a ella ens dirigim i seguint el seu perfil comencem un recorregut en el que des d’un principi destaca l’abundància de posidònia encara que a mesura que ens separem de la paret, cap a la dreta, farà la seva aparició l’arenal i immediatament la presència de fines fulles de Cymodocea nodosa, que igual que la Posidònia oceànica és una fanerògama marina o el que és el mateix, una planta herbàcia amb tija, arrels, fulles i flors.
Entre ambdues praderies s’obre un lluminós sorral on si ens fixem detingudament potser percebem la presència d’alguna Pelaya o una petita sípia. Si seguim cap a la paret al fons apareixerà cada vegada més cobert de grans plantes de posidònia que alberguen innombrables espècies com castanyoles, salpes i tords, i de seguida començarà a mudar el fons en fer la seva aparició blocs cada vegada més grans de pedra que permeten amb seus mil buits el refugi d’espècies més fugisseres com el pop, el taronja tres cues (Anthias Antias) i sards.
Aquí el fons cau fins a més de -8 metres pel que convenient quan ja estiguem a la punta és invertir el rumb i tornar aquesta vegada més enganxats a la paret, sobrevolant la plataforma rocosa profusament entapissada d’algues com Padina pavonica i Cystoseira compressa.
Un passeig realment bonic on gaudir d’aigües de gran transparència i amb uns fèrtils fons que acullen una bona representació i flota litoral mediterrània.
La Solsida
La Solsida és una discreta cala propera al port esportiu Porto Senso. És un lloc tranquil i de serena bellesa on l’aigua es sol trobar tranquil·la en estar protegida dels vents de component nord.
Un bon lloc per anar amb la família i, per descomptat, per a un snorkel senzill ja que els seus fons solen gaudir de bona visibilitat.
En entrar a l’aigua comença un fons sorrenc que, a poc a poc, va cobrint-se de la gespa Cymodocea nodosa que es combina en algun moment amb l’alga Padina pavonica i amb Caulerpa prolifera. És molt fàcil recórrer aquest fons, que no arriba als -2 metres de profunditat i on podrem trobar espècies pròpies de fons tous i alguers, com l’esquiva Pelaya, gairebé invisible i la no menys destra en el camuflatge, sèpia.
Al algar i les praderies petits peixos i crustacis troben el seu refugi sent destacable l’abundància de tords i donzelles.
Així podem entretenir-nos una llarga estona tot i que també podem apropar-nos a l’illot que a uns 200 metres de la costa ens oferirà un cinturó de frondosa posidònia al seu voltant, amb l’incessant pasturar dels bancs o bancs de salpes, i després el peculiar biòtop de fons durs, amb balconades en les faltes de l’illot i els bonics contrallums que dibuixa una allargada finestra excavada a la roca submergida.
Aquí serà més fàcil la trobada amb un altre tipus de peixos com el serrà i de mol·luscs com el polp, i després d’envoltar l’illot podem tornar tranquil·lament al punt d’inici i seguir gaudint d’aquest fabulós enclavament.